BAFA GÖLÜ (HERAKLEIA)

El passat mes de novembre els quatre membres del club de muntanya de vila-real (Manuel Abad, Ana Catalán, Azahara Montes, Ferran Cardona) i Sebastían Ibáñez de Vinaròs vam visitar la poc coneguda zona de bloc de Turquia, Bafa Gölü.

La veritat és que no teníem molta informació sobre el lloc, sols una ressenya a una revista d’uns xics de Barcelona que van estar fa uns anys i un vídeo d’internet, però en això ja teníem prou motivació per a anar a escalar allí.

Després d’arribar a l’aeroport i pagar els 15€ per a entrar al país, sorpresa! en el cotxe que ens havien portat els de l’empresa de lloguer no cabien ni tan sols les maletes i portàvem quatre crashpads! Per sort Manu tenia ganes de lluir el seu anglés i finalment ho vam poder resoldre amb un altre cotxe en vaca.

Vam eixir de l’aeroport a les tantes com estava previst i a la primera vam trobar l’hotel Vivaldi on volíem dormir eixa nit, com estava previst (molt recomanables els desdejunis Vivaldi, tota una experiència!). Al matí següent més tranquils vam trobar de veritat la pensió on volíem dormir i vam fer un poc de turisme per Istambul.

Manu provant "kucak dansi" 7b

I al dia següent, amb tota l’ansia, cap a Kapikiri a la zona de bloc que tantes ganes teníem de vore. Des de Istambul són 10 hores de cotxe, això si, tot per bona carretera. Però si teniu la possibilitat el millor es agafar un vol directe a Bodrum, que es troba a menys d’una hora de Kapikiri.

Ana en "Campus rungs" 7a+ (Sakarkaya)

A Kapikiri vam arribar totalment de nit pel qual no podíem veure el paisatge ni cap bloc. De seguida a la pensió a sopar i a dormir. El lloc està ple de pensions, totes tenen molt bona pinta, en la nostra en qüestió (Pelikan pension, o pansiyon, o pansion) el menjar estava espectacular i en quantitat. Pel que fa al preu, dormir, desdejuni, picnic, sopar, aigua i tot el té que volguérem per 70 lires al dia (uns 27 euros), sols pagàvem les birres de després d’escalar i algun raki que altre, jajaja. La família ens va cuidar molt bé.

Al matí següent, ja ha arribat l’hora d’escalar! un mar de blocs ens esperava,a provar-los! Per sort feia molt poc que havien tret la guia de la zona i això ens va ajudar molt a l’hora de trobar sectors i blocs guapos. També ens vam assabentar que es poden llogar crashpads en una pensió.

Tian encadenant "By the way" 6a+

La veritat que al principi la roca no ens va agradar molt, granit de gra molt gros, molt doloros, alguns blocs molt bruts i alguns on trencava prou la roca, però a mesura que anàvem escalant i fent-nos a la roca ens anava agradant més, trobant blocs realment bons per a tots els gustos, tots trobàvem línies que ens motivaren.

Predominen les plaques de regletes menudes, però podem trobar tot tipus de línies (fissures, desploms, filos, llançaments, blocs físics, d’equilibri…). L’altura dels blocs sol ser mitjana-alta, però hi ha blocs de totes les mides, des de blocs de dos metres fins a veritables tsunamis.

La zona és molt gran i encara té molt de potencial per a obrir, els accessos als sectors són bons, a quasi tots es pot anar a peu des del poble. Els sectors per lo general son grans en una bona quantitat de blocs junts, normalment en bones caigudes.
El poble és molt tranquil a l’hivern, en estiu es veu que és prou turístic, la gent, molt agradable, viu principalment del turisme,la pesca, la ramaderia i l’oliva. El paisatge és preciós amb el llac sempre de fons i moltes runes per visitar els dies de descans. El clima molt semblant al de Castelló, pel que la millor època per a anar a escalar és hivern, que és quant van més escaladors de tot el món, sobretot italians i alemanys.

Pel que fa als encadenaments, tots vam fer els deures, a destacar:

Ana, encara que va haver de tornar abans, va tindre temps d’encadenar: “Baltali ilah zagor” 6c, un bloc molt estètic i mític de la zona i “manta” 6c bloc físic de desplom.

Ana en "Manta" 6c

"Baltali ilah zagor" 6c

Tian, malgrat estar un poc lesionat també va fer prou feina, entre altres: “Baltali ilah zagor” 6c, “Art director” 6c+ mític, i un 6c molt dur que va haver de lluitar fins al final (per desgràcia l’últim dia es va fer un tall al dit deixant- se un 7b calentet).

Tian provant "Rail" 6b+

Manu, es va superar i va fer: “Deerslopeend” 7b al dia, “Zebani” 7a+ llançament, “Over the dead” 7a un dels clàssics, “Chok lar” 7b+ físic i exigent, “Yaras” 7b una placa en passos molt guapos i “Turbolenca” 7b un dels primers projectes que ens vam marcar.

Manu llançant en "Zebani" 7a+

Apretant regletes en "Yaras" 7b

"Sari akrep" 7a

Azahara també va fer una bona feina: “Manta” 7a s.s., “The ripper” 7a+ placa molt fina que va encadenar rapidament i “Esmer” 7a una placa alta d’equilibri.

Azahara talonant en "Manta" 7a s.s.

Encadenant "The ripper" 7a+

Lluitant en "Esmer" 7a

I dels meus encadenaments destacaria: “Chok lar” 7b+, “Deerslopeend” 7b, “Turbolenca” 7b, “Yarasa” 7b,”Cüneyt arkin superestar” 7c+ bloc de regletes menudes molt desplomat i fisic, “Kucandansi” 7b bloc fisic de roms i “Prince of darkness” 7b cova de top.

Ferran en "Cüneyt arkin superestar" 7c+

"Chok lar" 7b+

Encadenant "Turbolenca" 7b

Una zona pròxima que val la pena visitar és Sakarkaya o per a nosaltres “fingers no caput”. Es tracta d’un sector menut al costat del poble de Sakarkaya (a 30 minuts en cotxe de Kapikiri) de granit molt fi, en alguns llocs fins i tot pareix arenisca. L’escalada és totalment diferent de la de Bafa Gölü, hi ha algunes línies de grandíssima qualitat. Ideal per a descansar la pell, jajaja.

Ferran encadenant "Skeleton spine" 7c (Sakarkaya)

Un altre punt de vista del mateix bloc

Nosaltres vam fer dos visites, fruit d’elles van ser els següents encadenes: Per part de Tian i Azahara “Warm Up direct” 6c linea realment bona que els dos van lluitar de valent. Per la meua part “Sakarkaya” 7b al primer pegue, “Campus rungs” 7a+ i “Skeleton spine” 7c al dia, per a mi el millor bloc que vaig provar en tot el viatge.

Tian encadenant "Warm Up direct" 6c

Els últims dies ja destrossats de tants dies escalant van anar a fer un poc de guiris, que no es diga que sols veiem pedres! Primera parada Pamukkale, lloc molt curiós en una muntanya de bicarbonat amb piscines i grans runes d’una ciutat grega.

Segona parada Capadokia, un lloc increïble que ens va sorprendre gratament a tots, preciós! A destacar la ciutat subterrània de Kaymakli.

L'incrïble ciutat subterrànea de Kaymakli

Preciosa vista de la Capadocia

I ja s’ens van acabar les vacances, tornada a Istambul a comprar “xuxes” i a l’aeroport de tornada cap a casa a descansar, plens de bons records del viatge i molta motivació per a continuar escalant i conéixer noves zones, que ja estem pensant… on anirem el pròxim viatge?