Via “NO A LA GUERRA” 210mts-6b+, Gestalgar

Ni la mala navegación del gps ni el frío intenso consiguió cambiar los planes
de Fran y Manolin,  escalar en la Peña Maria  “No a la guerra”, una vía de
210 mts totalmente equipada con parabolts, de fácil acceso y nada difícil de
seguir con un buena reseña.
El material elegido para la escalada fue una cuerda de 70 mts, 20 cintas
exprés (por si empalmábamos  algún largo),  casco, 1 litro de agua y ropa
de abrigo.

Los dos primeros largos los empalmamos, me parecieron faciles y tumbados.

El largo 3 es 5+. Con la roca  fría cuesta un poco de escalar, ya que
también se pierde sensibilidad en las manos y pies,  pero pero Fran lo
consigue encadenar sin mayores problemas.

Los largos 4 y 5 también los empalmamos. El largo 4 es 6b+, sólo
tiene dos pasos duros seguidos,  y el 5 largo es muy  fácil.

El largo 6 es 6a+, se hace bastante bien con un paso durillo.

El largo 7 es 6b+ y hay que echarle ganas. Tumba un poco al principio y
tiene pocos agarres para las manos, esta primera parte es de adherencia.

El largo 8 es bastante peleon para ser 6a+, o es que nos falta rodaje…

Salimos por arriba después de una trepada fácil y bajamos caminando
tranquilamente, llegando
al coche después de unos 20 minutos. Trago en la fuente que hay a pie
de vía y vuelta para
casa.

TAILLON (3144) CARA NORTE. 700m / AD+ / 55º. 22 abril 2017

Llevábamos varios meses intentando cuadrar un fin de semana en Pirineos, pero siempre algo se torcía en el último momento y nos tocaba quedarnos en casa, trabajo, compromisos familiares,… y para colmo las dos veces que parecía que todo encajaba, la semana previa se anunciaban nevadas de las gordas…pues nada, a ver después de Semana  Santa, y por fin la meteo nos respetó.

Salimos el viernes a las 14 de Castellón en dirección Torla los socios Manuel Castillo y Eloy Mansilla, acompañados de Carlos Pitarch, del CMC. La verdad es que tanto tiempo mirando esta actividad en internet  te deja la cabeza llena de frases poco tranquilizadoras: “…técnicamente fácil, pero física y expuesta”, “ …sin ninguna zona donde descansar hasta la cima”, “…imposible ir a largos de cuerda y arriesgado ir a ensamble, difícil de proteger”, “…no admite ningún fallo”, ”sin posibilidades de retirada”, joder, donde nos vamos a meter?!. Como bien dijo Manolín: “ això es anar i tirar-li”, y eso hicimos.

A las 19:30 aparcamos la furgo en San Nicolás de Bujaruelo (1338m) y repartimos el material que durante el camino habíamos decidido llevar: cuerda simple de 60m, dos estacas, dos tornillos de hielo, un ancla de nieve, tres aliens y unos cuantos anillos de cinta. Con las mochilas a punto de reventar cruzamos el puente del rio Ara y empezamos a subir en dirección al puerto de Bujaruelo a las 20h. Tardamos poco más de hora y media en llegar a la Cabaña de “Eléctricas” a unos 2000m, donde habíamos decidido pasar la noche. Se trata de una pequeña cabaña de dos estancias con ningún tipo de lujo que se usaría en su momento para almacenar el material para la línea de alta tensión que pasa por ahí, pero que permite dormir y cocinar a resguardo del frío y del viento.  Además se puede coger agua del barranco de Lapazosa que baja a unos 20m de allí. Calentamos un poco de pasta y prontito al saco a dormir escuchando a los ratones que trasteaban alrededor. Ya entrada la noche llegaron otros tres montañeros a dormir , aunque no llegamos a vernos las caras pues salieron antes de levantarnos nosotros.

Pusimos el despertador a las 6:00, aunque cuando sonó ya estábamos levantados preparando las mochilas. Desayuno rápido, crampones y para arriba. Aun nos queda llegar al Puerto de Bujaruelo (2273m) y aproximarnos a la base de la  pared, a unos 2400m. Desde el puerto de Bujaruelo ya se ve nuestro objetivo y empezamos a intentar descifrar con la mirada por dónde subiremos. Parece que hay huella bastante evidente y vemos a un grupo de tres franceses que están empezando a subir el corredor que asciende de derecha a izquierda desde la base. Van con los esquís a la espalda, también son ganas, aunque luego en la bajada me acordé de ellos…

A las 8:15 entramos en el primer corredor de unos 50º, y casi sin darnos cuenta el suelo se va alejando de nuestros pies. Decidimos no ir en ensamble, subiremos cada uno por su cuenta y si es necesario proteger algún paso sacar la cuerda. Tras este primer corredor la ruta clásica de la cara norte sigue pegada a la derecha de un espolón, que llega hasta el resalte de roca que hay a 2/3 de la pared, pero desde abajo parecía escasear la nieve en las zonas más altas, cerca del resalte,  y decidimos desviarnos a la derecha, para luego ir haciendo diagonales hacia la izquierda por corredores de nieve más evidentes.

Tardamos en torno a 1:30h en llegar al resalte. La nieve está en perfectas condiciones y da mucha confianza al clavar piolets y crampones, hasta ahora en ningún momento nos hemos planteado sacar la cuerda. Vemos al trío de franceses recogiendo la cuerda por arriba y Manolín se acerca a echar un vistazo. Serán unos 6m de roca y nieve, algo más verticales,  no parece difícil pero nunca se sabe, así que lazamos un bloque,  montamos reunión y sacamos la cuerda. Manolín resuelve el paso rápido, un friend en la roca y arriba reunión con estaca a prueba de bombas, no llegará a IV, pero tampoco hay que arriesgar más de la cuenta, asi que nos asegura el paso. Ya por encima del resalte seguimos sin encordar con tendencia a la izquierda hasta un pequeño afloramiento de hielo de no más de 2 o 3m que yo con los nervios casi derumbo a pioletazos hasta que Carlos me indica que le de con suavidad, si no es por él creo que aun estaría allí dándole cada vez más fuerte. No hizo falta la cuerda para este paso, pero sí que exigía un extra de atención para no liarla.

Tras cruzar el hielo acaban las dificultades, quedarán en torno a 150m hasta la cima. Ya se ven las cornisas por encima de nosotros, y seguimos ascendiendo por cortos corredores a derecha e izquierda, siempre con una inclinación mantenida en torno a los 55º hasta salir los tres a la arista cimera a las 11:00, a unos 50m a la izquierda de la cima. En menos de tres horas habíamos completado los 700m de desnivel y estábamos eufóricos,  paradita de relax en la cumbre para disfrutar de las vistas, comer y beber algo y bajar tranquilamente por la normal, pasando por la impresionante Brecha de Rolando y por el refugio de Sarradets (que por desgracia no abre hasta junio). Había valido la pena la espera, pues disfrutamos de un día radiante, sin viento y sin demasiado frío, incluso calor en el camino de vuelta, y con la nieve en condiciones óptimas.

Llegamos a San Nicolás a las 16:15 y fuimos directos a brindar con una cerveza bien fría y a comentar la actividad. Una espectacular ascensión a una gran cara norte, no muy difícil técnicamente pero sí  física y expuesta, por lo que conviene afrontarla con tiempo y asegurándose de la meteo y el estado de la nieve.

 

PRÉSTEC DE MATERIAL 2017

ATENCIÓ SOCIS I SÒCIES:

Vos recordem que el préstec del material del club es realitzarà únicament els dijous de 20:00 a 21:00 hores.

Aquesta setmana, com que divendres és festa, el préstec de material tindrà lloc demà dimecres a la mateixa hora.

Us recomamem que reviseu el reglament que regeix aquest servei que ofereix el club.

RENOVACIÓ QUOTA I LLICÈNCIA FEDERATIVA 2017

Atenció socis i sòcies, a partir de l’1 de desembre es podrà realitzar la renovació de la quota i la tramitació de la llicència federativa. Recordeu que el club només tramitarà llicències des de l’1 de desembre al 31 de gener. Trobareu tota la informació ací.

Ens falten els DNI’s de moltes persones, i el servei municipal d’esport ens els demana, així que comproveu en els llistats que hi haurà al rocòdrom que el tenim, sinò ens el feu arribar al correu del club o l’anoteu en el mateix llistat. Gràcies.

CONCURS FOTOGRAFIA 2016

A banda del congrés, també es convoca un concurs de fotografia de muntanya i aquestes són les bases:

BASES CONCURS FOTOGRAFIA “III CONGRÉS DE *MUNTANYA DE VILA-REAL”

L’organització convoca com activitat dins del congrés un concurs de fotografia digital, amb el tema: LA MUNTANYA, i tots els seus vessants.

Requisits per a la participació:

Ser major de 18 anys, o que el menor siga inscrit a través d’un adult.

Procediment:

Enviar un correu amb l’assumpte “Concurs fotografia”, al correu electrònic congresdemuntanyadevilareal@gmail.com, amb les teues dades personals (Nom, adreça, DNI, Club al que pertany l’autor i descripció de la fotografia) adjuntant la fotografia. Solament s’acceptaran com a màxim tres fotografies per participant. S’admetran fotografies fins al 5 de febrer de 2016.

Les característiques de l’arxiu seran les següents:

Tots els arxius seran en format JPEG de màxima qualitat. La grandària de les imatges serà d’1.024 píxels per 768 píxels (en horitzontal o vertical). Màx. 2,5 MB.

No es podran afegir o eliminar elements que modifiquen la composició original ni un retoc digital que distorsione l’arxiu original. En cas de dubte, i com a comprovació, es podrà exigir l’arxiu original per part de l’organització i serà aquesta qui en última instància accepte la fotografia a concurs.

Les fotografies en JPEG hauran de nomenar-se de la següent manera:

2016 seguit de les Inicials del primer nom i els dos cognoms de l’autor_Nombre de l’1 al 3_tres últims dígits més la lletra majúscula del NIF de l’autor. Exemple: La 1ª fotografia enviada per l’autor Juan José García Martínez amb NIF 65443216F tindrà el següent nom de l’arxiu JPEG: 2016JGM_1_216F i la tercera fotografia enviada pel participant seria 2016JGM_3_216F.

Les imatges hauran de ser inèdites i no haver sigut premiades en cap altre concurs. Tots els participants accepten la cessió dels drets de les fotografies presentades, l’organització les podrà publicar i utilitzares en exposicions.

Resolució del Concurs:

L’organització projectarà les fotografies en la pantalla del saló d’actes de la Caixa Rural durant els tallers i abans de les xarrades. S’habilitaran dues categories de premis:

1.Categoria a càrrec del jurat. L’organització establirà un jurat, que estarà format pels conferenciants. De la fallada del jurat eixirà la fotografia guanyadora de la categoria. La fallada del jurat serà inapel·lable.

2.Categoria Popular. A tots els assistents, cada dia de les jornades, se’ls lliurarà una papereta en la que s’haurà d’indicar el nombre exacte de la fotografia votada. El dia 12 de febrer, últim dia del congrés, es realitzarà el recompte final i la fotografia amb més vots serà la guanyadora. Entre tots els votants es sortejarà un val de 30 €. La votació es tancarà el divendres 12 de febrer a les 19:15.

Premis:

S’estableixen els següents premis en format de val per a la compra d’articles de muntanya en les tendes col·laboradores:

  • Categoria a càrrec del jurat: 100 €.
  • Categoria popular general, fotografia més votada entre totes les rebudes: 60 €.
  • Categoria popular, fotografia més votada realitzada per un fotògraf local (Vila-real): 40 €.

L’organització es reserva el dret de declarar deserts els premis. Un mateix participant no podrà ser premiat en més d’una categoria. El lliurament de premis es realitzarà en finalitzar l’última conferència el divendres 12 de febre de 2016.

Pujada a l’Aneto i al Maldito crestejant (setembre 2015)

Posta de Sol des de l'Aneto.

El passat 18 de setembre Eloy, Manolo i Fran, juntament amb Carlos Pitarch (C. M. Castelló) i Josep Antoni Martín (C.E. Vila-real), ens vam dirigir a Benasc amb la intenció de passar un intens cap de setmana en la muntanya abans de què arribara l’hivern. La intenció era pujar a l’Aneto per la cresta de Llosás i baixar, passant pel Maldito, per la cresta de Creguenya.

El dissabte al matí, després de passar la nit en el refugi de pescadors de Vallibierna juntament amb un campament de militars, ens posem en marxa amb la llum del Sol. El matí és fresc, però tot apunta a què l’oratge serà molt bo. Comencem a caminar i, uns pels altres, ens passem la pujada al coll que permet l’entrada a la cresta. Tornem cap a arrere i pugem fins al coll, des d’on es pot observar la vall de Llosás.

Díedre d'entrada a la cresta de Llosás

La cresta comença amb un curt díedre que serveix d’aperitiu del dia que ens espera, un seguit de blocs, flanquejos per l’esquerra i per la dreta, pujades, baixades i un parell de ràpels, que ens portaran fins al cim de l’Aneto, on arribem a les 5 de la vesprada després de 10 hores d’activitat i 5 cims de més de tres mil metres. Per tal de guanyar temps fem tota la cresta sense encordar-nos, ja que en general és prou assequible, però hi ha un parell de moments en els que la neu, el pati que tenim baix els peus i algun pas delicat ens fan suar més del compte.

Com que ja estem una mica cansats decidim quedar-nos a dormir en el cim. Muntem el bivac i, després de sopar i gaudir d’una posta de Sol increïble amb un mar de núvols en França, ens preparem per a passar la nit a baixes temperatures. El vent no para de bufar i només Josep Antoni aconsegueix dormir una mica, la resta passem la nit com podem donant voltes i més voltes dins del sac.

Xalet per dalt dels núvols.

Per falta de temps, al matí següent abandonem la idea de fer la cresta de Creguenya, però decidim arribar fins al Maldito. Hem passat la nit baix zero i la neu que hi ha al pic està completament gelada, ens posem els grampons i comencem la baixada fins al coll de Coronas passant pel famós pas de Mahoma. Encara que el pati és important, aquest pas no és difícil comparat amb el que vam fer el dia anterior, però amb els grampons costa una mica més.

Eloy i Manolo al pas de Mahoma.

De seguida fem el Punta Oliveras i continuem fins al Maldito per la cresta, passant per un total de 6 tres mils. L’activitat és semblant a la d’ahir, molts blocs, pedres soltes i algun pas una mica delicat. De fet, per a arribar a la Punta Astorg decidim traure la corda i assegurar un tram d’uns 15 metres molt exposat. En aquest punt hi ha un línia de ràpels que permeten fugir de la cresta per una canal.

La cresta de Llosás des de la cresta d'E.nmig.

Pic Maldito.

Després d’arribar al Maldito tornem cap a arrere a buscar la canal de baixada, fem dos ràpels de 60 metres i enfilem el camí cap al refugi de pescadors. Arribem al cotxe cap a les 5 de la vesprada, molt cansats però molt contents amb l’activitat realitzada. Repetirem.